 |
||||
|
||||
| Adéu Espanya: cap a la República Socialista del Països Catalans | ||||
|
||||
El passat 11 de setembre dèiem que en amplis sectors de la nostra societat el convenciment de la inutilitat i la falsedat de totes les promeses de reforma, una afirmació que enguany s’ha revelat més veritat que mai. Així, hem vist com s’han esvaït les promeses de reforma per controlar el capital financer, a qui tothom assenyalava com a culpable, per exemple, que més d’un milió de catalan(e)s estiguin a l’atur. [Continuació] |
||||
 |
||||
 |
||||
|
||||
| Intel·lectuals (Oriol Farrés i Juste) | ||||
|
||||
| Hi ha paraules que tenen una càrrega massa pesada. La paraula “intel·lectual”, sens dubte, n'és una. En un article recent, J. J. López Burniol parlava de “la traïció dels intel·lectuals”. El notari enfilava la qüestió citant les obres de dos autors francesos: Benda i Aron. Si parlem d'intel·lectuals, no hi ha res com els arguments d'autoritat –i és clar, la France n'és una referència incontestable, fins al punt que “intel·lectual francès” segurament voregi el pleonasme. [Continuació] | ||||
|
||||
| Eudald Calvo, llibertat sense condicions! | ||||
|
||||
Davant la detenció d’Eudald Calvo, militant de Maulets, l’MDT vol fer fer arribar la nostra solidaritat amb el detingut i alhora condemnar el nou atac dels Mossos d’Esquadra a l’Esquerra Independentista. Si ja sorprèn que, segons sembla, s’ha detingut l’Eudald per uns fets relacionats amb la seva lluita constant per una universitat pública i popular, de manera que fa la impressió que s’ha volgut treure “suc” d’un dossier antic i arxivat, el que ja resulta esperpèntic és que, segons algunes informacions, se li pretengui atribuir un suposat delicte d’”associació il·licita”. Aquesta acusació ens recorda les que feia la tristament coneguda Brigada Político-social franquista, la qual sembla que els Mossos volen emular i fins i tot superar. [Continuació] |
||||
|
||||
| La Veu núm 92 | ||||
|
||||
 |
|
|||
|
||||
| Crida al debat polític (Xavi Oca [publicat a Llibertat.cat]) | ||||
|
||||
El passat 30 de juny, Martí Majoral publicava a Llibertat.cat l’article «Una altra Crida a la Unitat Popular», el qual planteja un seguit de qüestions que haurien de servir per esperonar el debat polític al si de l’Esquerra Independentista. Estem d’acord amb ell que la gent que impulsa la Crida per la Terra són «“nostres”, de l’Esquerra Independentista, vàlids i massa valuosos per al moviment com per bandejar-los amb un parell de simples desqualificatius». [Continuació] |
||||
|
||||
| Després del 10 de juliol i davant la conjuntura electoral | ||||
|
||||
Després de la mobilització popular del 10 de juliol i de la recent aparició de la candidatura de Solidaritat Catalana per la Independència, l’MDT considera que cal partir d’una anàlisi de la conjuntura actual amb una certa perspectiva que ens permeti d’entendre’n els diferents elements, entre els quals cal destacar els encerts i els errors dels diferents sectors, incloent-hi l’Esquerra Independentista, en aquest procés: [Continuació] |
||||
|
||||
| Valoració de la manifestació independentista del 10 de juliol | ||||
|
||||
 |
||||
La manifestació de dissabte no va ser només una mobilització històrica i puntual, relacionada amb uns fets conjunturals, sinó una mostra de l’avenç de la consciència independentista. [Continuació] |
||||
|
||||
| 10 de juliol amb la CUP >> Tirem pel dret: Independència | ||||
|
||||
 |
||||
 |
||||
 |
||||
|
||||
| La nostra sentència, la Independència! | ||||
|
||||
La sentència dictada pel Tribunal Constitucional (TC) ha certificat definitivament que el Regne d’Espanya no pot ser reformat. Ni les autonomies ni les vagues propostes de federalisme ja no són útils en un Estat que no pretén acceptar la voluntat del nostre Poble. La sentència del TC, doncs, representa la fi del model d’Estat (l’Espanya de les autonomies) que la classe política regionalista ens ha volgut vendre els darrers 30 anys. [Continuació]
|
||||
|
||||
| 29 de juny a València | ...  |
|||
|
||||
 |
||||
|
||||
| La Veu núm 91 | ||||
|
||||
 |
|
|||
|
||||
| Els avantatges de la monarquia (Carles Castellanos) | ||||
|
||||
Havia de passar. En la literatura entorn de la independència havia de sortir la idea d'un estat català independent presidit per un monarca. Una cosa ben estrambòtica perquè no sembla tenir cap mena de possibilitat, però ja veureu que té més sentit del que sembla: en primer lloc, la monarquia ajuda a mantenir la desigualtat social, una característica que aplicada de manera directa no queda bé. Però per mitjà de la monarquia recorda al poble baix que sempre cal posar un fre a la democràcia i a la representativitat. [Continuació] |
||||
|
||||
| 28 de juny >> Avui més que mai, en lluita per les llibertats LGT | ||||
|
||||
Davant d’un nou 28 de juny, dia internacional per l’Alliberament Lèsbic, Gai i Transsexual (LGT), el MDT vol fer arribar un seguit de consideracions. El dia internacional per l’alliberament Lèsbic, Gai i Transsexual se celebra el 28 de juny per recordar que va ser aquest mateix dia, de l’any 1969, quan va néixer el moviment d’alliberament LGT. Aquell dia, per primera vegada a la història, al bar Stonewall Inn de Nova York, lesbianes, gais i trans van decidir plantar cara. [Continuació] |
||||
|
||||
| 28 de juny >> Acte: Com Combatre el capitalisme en crisi | ... |
|||
|
||||
 |
||||
|
||||
| Crida >> Cridem a participar i a donar suport a les mobilitzacions de la classe treballadora | ||||
|
||||
La classe treballadora i el conjunt del poble català estem assistim atònits a la més gran ofensiva contra els nostres interessos des de feia dècades. Una ofensiva contra la classe treballadora mundial, dirigida per la dreta i les agències internacionals del capitalisme, FMI, Banc Mundial, Banc Central europeu i espanyol, i per tota la plèiade d’associacions empresarials, i implementada a casa nostra pel govern espanyol, els governs autonòmics i la resta d’institucions borbòniques, la qual cosa palesa que quan es tracta d’interessos econòmics importants l’Estat i totes les seves estructures, resten al servei dels interessos del gran capital. Ja ho deia Marx i ho corrobora la història: els aparells de l’Estat són aparells de la classe dominant. [Continuació] |
||||
|
||||
| 5 de juny a Barcelona >> Aturem Israel! | ... |
|||
|
||||
 |
||||
|
||||
| 3 de juny >> Xerrada-debat a la Societat Coral el Micalet de València | ... |
|||
|
||||
 |
||||
|
||||
| Grans hecatombes (Oriol Farrés Juste) | ||||
|
||||
El capitalisme com a religió. Aquest és el títol d'un dels escrits pòstums més importants de Walter Benjamin (1892-1940), filòsof i crític d'art alemany d'origen jueu que va morir a Portbou perseguit per la Gestapo. La tesi de Benjamin és provocadora: el capitalisme serveix essencialment a la satisfacció de les mateixes preocupacions, penes i inquietuds a les quals donaven resposta les religions en el passat. No és que una ètica cristiana protestant, amb l'elogi a l'austeritat, el treball i la vida interior, hagi conformat l'esperit del capitalisme. Weber va fer curt. El fet és que capitalisme i religiositat han esdevingut una i la mateixa cosa. [Continuació] |
||||
|
||||
| Comunicat >> Davant les noves agressions a les classes populars catalanes | ||||
|
||||
L’estiu del 2008 esclatava la bombolla especulativa mundial i s’iniciava, oficialment, l’actual període de crisi econòmica. Dos anys més tard, després de promeses de “refundació del capitalisme”, d’un major control públic de l’activitat financera i de la recuperació del paper de l’estat com a agent econòmic i social, la crua realitat, especialment en el marc de la Unió Europea, és que, de nou, la classe treballadora acabarà pagant els plats trencats pel capital especulatiu. [Continuació] |
||||
|
||||
| Gimnàstica democràtica (Oriol Farrés Juste) | ||||
|
||||
La importància capital del procés de les consultes per la independència no sempre s'ha reflectit com caldria als mitjans de comunicació. Ja se sap: l'arena mediàtica és un terreny difícil, sovint pantanós, on les iniciatives rupturistes triguen un cert temps abans de fer-s'hi un lloc. Tot i així, també és cert que han aparegut fórmules periodísticament interessants per referir-se a aquest esdeveniment únic. La metàfora marina de les onades ha tingut molt èxit. Els telenotícies parlen ja amb tota naturalitat de «l'onada de consultes del 25-A». Una altra expressió interessant –i menys coneguda– ha estat la comparació amb la gimnàstica. [Continuació] |
||||
|
||||
| Democràcia és populisme (Albert Botran) | ||||
|
||||
Belles paraules que no amaguen velles servituds. Aquesta és la sensació que produeix la Causa Comuna promoguda pel PSC. Nascuda de la preocupació per la «distància creixent entre ciutadania i política», aquesta plataforma de reflexió té uns límits de debat i acord molt ben definits. L'Estat cuirassat espanyol, i amb ell el sistema de partits, la democràcia representativa i les estructures autonòmiques que en els darrers anys han demostrat els seus límits i mancances, queden fora de debat. Per qui en dubti: un parell de dies després de presentar la Causa Comuna, Raimon Obiols adverteix per TV3 del perill del «populisme sobiranista». [Continuació] |
||||
|
||||
| Posició de l’MDT sobre les eleccions autonòmiques al Principat de Catalunya | ||||
|
||||
És un fet sabut que l’MDT va defensar la necessitat que la CUP es presentés a les eleccions autonòmiques de Catalunya. Continuem considerant una manca de visió i de valentia polítiques no haver pres aquella decisió. Més tard, davant la paràlisi de la CUP, el Comitè Nacional de l’MDT del mes de novembre de 2009 va prendre la decisió d’iniciar converses per tal d’estudiar la possibilitat de tirar endavant una candidatura de l’àmbit de la Unitat Popular, assumint la nostra responsabilitat com a organització política i fent-nos ressò d’un nombre important de col·lectius i de persones que reclamaven com a necessària aquesta presència política. Pel que fa a aquesta temptativa, volem assenyalar de manera clara que:
Secretariat Nacional de l’MDT Països Catalans, 31 de març de 2010 |
||||
|
||||
|
||||
El franquisme ens va deixar una herència sinistra que no ha estat prou valorada. El regal a què em refereixo és el conjunt de monstres monopolístics que s'han edificat damunt el segrest del consumidor, sotmès a la dictadura inevitable que s'exerceix per mitjà del control ferri del subministrament de serveis de primera necessitat. El telèfon, la llum, els carburants, els transports bàsics, han estat administrats amb mà de ferro per unes estructures heretades del franquisme i més semblants a un exèrcit feixista que a cap altra cosa. Renfe, Telefónica, Endesa, etcètera, són empreses mal vistes a Catalunya, però la necessitat ens ha forçat fins ara a suportar-les. D'altres amb un passat diferent s'aprofiten també del context i, amb l'aigua i el gas, observem iniciatives que s'esforcen a imitar-les. [Continuació] |
||||
|
||||
| De les consultes a la Independència: (Carles Casellanos) | ||||
|
||||
A final d'abril, un cop hauran tingut lloc ja diferents consultes sobre la independència, més d'un milió de persones hauran reivindicat el dret d'autodeterminació i mostrat una voluntat majoritària d'una part important de la societat catalana, d'assolir la independència. Sembla, doncs, que la pregunta més pertinent, davant aquesta considerable activitat de mobilització i de politització, és què cal fer perquè l'experiència de les consultes deixi un fruit important en el camí de la independència i no es perdi tot aquest potencial acumulat. Avançar cap a la independència demana partir de la màxima unitat possible de tots els sectors disposats a afrontar les tasques àrdues d'aquest camí. [Continuació] |
||||
|
||||
| Comunicat >> Per una nova cultura energètica, no al cementeri nuclear | ||||
|
||||
 |
Per una nova política energètica, no al cementiri nuclear Davant la decisió de l’Ajuntament d’Ascó de presentar la seva candidatura perquè en el seu terme municipal s’hi instal·li el futur cementiri nuclear que reculli tots els residus radioactius de l’Estat espanyol, el Moviment de Defensa de la Terra vol fer arribar les reflexions següents: [Continuació] |
|||
|
||||
| Existeix el sindicalisme nacional? (Manel Zaragoza) | ||||
|
||||
El passat 4 de desembre vaig poder llegir a la premsa un nou episodi de claudicació i servilisme. El dia anterior, UGT i CCOO havien anat a demanar al govern espanyol que prengués mesures davant la crisi i s’havien mostrat partidaris d’obrir el “diàleg social” amb els agents econòmics i polítics de l’Estat espanyol que estan inventats i que s’han d’inventar. [Continuació] |
||||
|
||||
| L'Ius sanguinis i el racisme (Joana Gorina) | ||||
|
||||
La polèmica
que està generant la proposta del consistori de Vic de limitar
l’empadronament als immigrants “irregulars” ha
clarificat de facto el panorama polític. No és casualitat
que la CUP de Vic hagi quedat en una banda defensant els drets i
llibertats de les persones nouvingudes a la capital d’Osona,
front el PSC, CiU i ERC, que s’han alineat amb les postures
xenòfobes de la Plataforma per Catalunya. La proposta de
control i fustigament dels immigrants té fonaments de fons
que, a la pràctica política, desemmascaren els projectes
i contradiccions dels partits d’ordre, que es refugien en
l’essencialisme més ranci com a solució. Ja
no s’hi val allò que “És català
tothom que viu i treballa a Catalunya”, sinó que prevalen
essències jurídiques agermanades amb el racisme, com
ara el “criteri de sang” de la jurisprudència
espanyola. [Continuació]
|
||||
|
||||
| Odi (Josep Anton Vilalta) | ||||
|
||||
Confesso que des del moment en que vaig sentir-ho per primer cop al Telenotícies, em sembla que dissabte passat, fins avui al migdia, quan he fullejat el Periódico, l’escepticisme guanyava clarament la partida dins del cervell. No hauria pas estat la primera vegada en que s’encoloma una acció delictiva a un parell de curts de gambals que passaven per allà. Avui al migdia, però, la indignació ha fet acte de presència, la sang se m’ha escalfat més que el cafè que m’estava prenent. [Continuació] |
||||
|
||||
|
||||
| Que més de 180.000 catalans i catalanes hagin signat per demanar que el Parlament de la CAC legisle i prohibisca les curses de braus, és, entre d’altres coses, una forma ben madura de demostrat que gairebé sempre els pobles van per davant del seus governants. Que aquests mateixos governants siguen incapaços de valorar l‘estat d’opinió dels seus representats i, a més a més, semble una heroïcitat la simple admissió a tràmit d’una Iniciativa Legislativa Popular deixa ben palès quin és el seu tarannà democràtic. (Cal recordar que la majoria de les ILP son rebutjades i no arriben mai a debatre’s). [Continuació] | ||||
|
||||
| Demòcrates, elitistes i immobilistes (Carles Castellanos [Article publicat al diari El Punt el 9-1-2010)] | ||||
|
||||
Les consultes
del 13 de desembre han situat la independència al centre
del debat polític i han obligat a parlar-ne fins i tot els
qui hi són contraris. Algunes opinions han volgut negar tot
valor a la mobilització i no es poden incloure pròpiament
en un debat democràtic. Els termes del debat democràtic
han estat significatius. El corrent polític més generalitzat
ha estat el demòcratic-participatiu, de respecte a la voluntat
popular. [Continuació] |
||||
|
||||
|
||||
Tothom coincideix a reconèixer que aquesta experiència electoral del diumenge 13 de desembre del 2009 ha estat una mostra esclatant de mobilització, tant per haver mogut 15.000 voluntaris, com per haver mobilitzat el vot de vora 200.000 persones i haver atret un interès viu en un nombre encara més gran de persones. [Continuació]
|
||||
|
||||
| Declaració: Després de les consultes, cal prioritzar l'organització i la tensió unitària | ||||
|
||||
No afegirem gaire res als comentaris que s’han fet aquests dies, com a valoració del fenomen organitzatiu que han representat les consultes d’aquest diumenge passat. Des del punt de vista més general, cal partir del reconeixement que es tracta d’un fenomen sociopolític molt important per la mobilització que ha representat, tant pel que fa als milers de voluntaris i voluntàries que hi ha participat activament com pel que fa a les 200.000 persones que han votat i els milers i milers de persones que ho han seguit amb interès en un exercici de politització de masses sense precedents. [Continuació]
|
||||
|
||||
| 30 anys dels Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans | ... |
|||
|
||||
| Amb motiu dels 30 anys de la fundació dels Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans, us presentem la reedició de dos llibres que aquesta organització va editar l'any 1980 i el 1981. Es trata de Crit, d'Àlvar valls, i Qui gemega ja ha rebut. | ||||
 |
||||
 |
||||
|
||||
 |
||||
